Què ens queda quan no queda res? Potser només queda la idea de tu i jo aquí. El sediment de la memòria als cossos quan els cossos encara no han abandonat els records. Potser queden fragments en forma de deliri d’alguna cosa que va ser o que no va ser, el conflicte entre el que necessitem recordar, oblidar o reinventar.

 

L’eix transversal de la proposta és la memòria com a facultat creativa. Quanta creació hi ha dins la memòria i quanta memòria hi ha dins la creació. Apareix la necessitat de les relacions, a través de la ficció i de la fantasia, com un camí cap a la supervivència i l’alliberació. Investigar quin rastre deixen en el cos els records, naturals i artificials. Potser cap memòria és del tot pròpia. Potser el que passa al món és sempre de totes. Potser per això tenim la capacitat d’imaginar i de crear, per poder entendre les coses que no ens passen i fer que ens passin.

 

El treball corporal es relaciona amb el concepte de «Vall Inquietant» (Uncanny Valley). Aquesta teoria, provinent de la robòtica, descriu la por innata a la mort quan s’intenten creuar els límits del que és real i irreal. La metodologia per arribar a aquestes qualitats es basa en un treball de dissociació dels ulls amb el crani, una exploració dels límits de la visió, la sonoritat del moviment i de la respiració, i un treball compositiu basat en imatges i recorreguts espacials a base de records.